Raonament abductiu

Per a altres significats, vegeu «Abducció».

L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25). Tal raonament opera amb una mena de sil·logisme on la premissa major és considerada certa mentre que la premissa menor és només probable, per aquest motiu la conclusió a què es pot arribar té el mateix grau de probabilitat que la premissa menor.

Segons el filòsof Charles Sanders Peirce, el mètode abductiu és més que una mena de sil·logisme, és una de les tres formes de raonament al costat del mètode deductiu i el mètode inductiu.^[1]